Marta Quintana, advocada especialitzada en Seguretat Alimentària
La mel és un aliment ancestral, present al llarg de la història de l'ésser humà, que proporciona una gran quantitat d'energia i que a més, té una multitud de compostos que poden millorar la nostra salut, sempre consumint-la amb moderació.
A la mel sempre se li han atribuït un nombre important de virtuts, però quines propietats, reforçades científicament, té aquest aliment? Aquesta és la qüestió que intentarem respondre. Les propietats fan referència a la mel crua o sense escalfar a altes temperatures, com la que comercialitzem a Alemany.
La mel és un aliment natural al qual se li atribueixen multitud de virtuts i es caracteritza per posseir un alt contingut energètic de forma natural però, quines propietats, secundades científicament, té aquest aliment ancestral?
Per descriure aquestes amb evidències científiques, ens hem basat en l’article ‘Propiedades de la miel. Revisión de revisiones’, en el qual el reconegut nutricionista Rubén Murcia Prieto fa una selecció acurada dels articles científics sobre la mel i les seves propietats.
Evidències científiques de qualitat sobre la mel
L’article constata una sèrie d’evidències científiques d’alta qualitat:
Els estudis científics demostren que la mel contribueix a la reducció de la tos. Fins i tot, existeixen evidències que suggereixen que la mel no difereix significativament dels fàrmacs antitussigens i redueix la freqüència dels refredats.
Recentment, hi ha informes que asseguren que el sistema públic de salut es podria estalviar molts diners si, enlloc d'utilitzar fàrmacs cars contra la tos infantil, s'utilitzessin remeis igual d'eficaços amb mel. A diferència de medicaments com els corticosteroides, els remeis tradicionals, com consumir mel, sí que milloren els símptomes dels refredats.
Així mateix, es destaca l'efecte antitussigen de la mel. Pel que fa al refredat comú veiem com encara fàrmacs com els corticosteroides són ineficaços per combatre’l, en canvi altres remeis tradicionals com el consum de mel sí que milloren els símptomes.
La mel posseeix efectes nootròpics que milloren la memòria. A més, té efectes neurofarmacològics, actuant com a ansiolític, anti-convulsiu i antidepressiu. Els diversos estudis conclouen que els components polifenòlics de la mel poden reduir les espècies reactives d'oxigen i l'estrès oxidatiu, mentre es restaura el sistema de defensa antioxidant cel·lular. Els polifenols de la mel també atenuen la neuroinflamació i són útils en la millora dels dèficits de memòria.
Les dades científiques que també constaten la seva eficàcia en el tractament de les ferides, úlceres i cremats són aclaparadores. La mateixa validesa o superior en relació a un fàrmac convencional l’ofereix la mel en el tractament de les malalties dermatològiques.
Ja des de fa més de 2.700 anys, la mel ha estat utilitzada pels éssers humans per tractar una gran varietat de malalties a través de l'aplicació tòpica, però no ha estat fins a temps moderns en què s'han constatat les seves propietats antisèptiques i antimicrobianes.
Els estudis clínics han demostrat que l'aplicació de la mel en ferides infectades redueix ràpidament la infecció i millora la cicatrització. Un gran nombre d’articles científics han confirmat el poder antimicrobià d'ampli espectre (antibacterià, antiviral, antimicrobacterià), propietats que poden atribuir-se a l'acidesa, al seu efecte osmòtic, a la seva concentració alta en sucres, a la presència de factors bacteriostàtics i bactericides (peròxid d'hidrogen, antioxidants, lisozima, polifenols, àcids fenòlics, etc.), un augment de l'alliberament de citoquines, a la modulació immune i a les propietats antiinflamatòries de la mel.
